Què és la permacultura?

 Què és la permacultura? La permacultura és un sistema de vida que integra aspectes culturals, filosòfics, socials y científics al mateix temps, emprant una sèrie de principis que es poden enfocar d’una forma multidisciplinària amb l’objectiu de promoure una transició cap a una cultura permanent i més resilient amb l’entorn, on els assentaments humans poden ser integrats d’una forma sostenible i conscient en el disseny de l’ecosistema, fent èmfasis en la diversitat, la interrelació, l’evolució i la successió.

En la permacultura, no hi ha tècniques correctes ni incorrectes. En la permacultura tot va més enllà de la tècnica, no hi ha una forma adequada de fer les coses, es tracta de ser conscient y poder decidir l’efecte que volem estendre en el medi. Cada tècnica té el seu efecte i les seves conseqüències (sense ser bones ni dolentes), el que busquem és ser conscient de l’impacte a futur que les nostres acciones poden tindre i d’acord amb això, dissenyar un sistema de presa de decisions per poder establir una relació el més harmònica possible amb el nostre entorn. Cada u serà responsable d’interpretar els principis i aplicar-los de la manera que consideri adequada para poder establir un sistema que romangui al llarg dels anys, sense malmetre, ni deteriorar a propòsit, l’essència i expressió de la vida…

L’horta a ciutatsembrada.

L’hort de ciutatsembrada és un espai on poden conviure diferents formes, mètodes i perspectives de veure les coses. Aquí representa que fem una fusió de tots i totes de forma que puguem aprendre tots junts i oferir moltes visions diferents. Doncs, ens nodrim de la diferència.

Hem dissenyat l’espai per possibilitar i potenciar la sembra d’hortalisses cultivades, seguint i tenint una base permacultural

observació, interacció, comprensió i reflexió:

Mitjançant l’observació de l’estat del sòl i els indicadors reflectits en ell, valorem i ajustem les nostres accions de forma complementària. Valorem les plantes silvestres comestibles i medicinals de la zona i intentem de escollir especies amb potencial d’adaptació a les condicions presents i que puguin complementar la dieta amb la barreja d’espècies natives.

La diversitat és imprescindible per la salut i equilibri integral del sistema. Al tenir una gran diversitat d’espècies convivint totes alhora, afavorirem els mecanismes d’autoregulació i retroalimentació, i més que de competència, s’obre camí a la cooperació i la complementació, mantenint en ordre els cicles amb la màxima eficiència energètica possible.

El nostre sòl no és bo ni dolent, la clau es trobar la especie adecuada, en el moment adequat, i en l’espai adequat.

El sòl, tractat com una entitat viva

• Les cobertures i el no llaurat:
• El sòl ha d’estar cobert sempre amb plantes vives i matèria orgànica en descomposició, per tal de respectar i afavorir la comunitat biològica que dona estructura i recicla els nutrients en el sòl, ja que aquesta no pot treballar eficientment en contacte directe amb els raigs del sol, a més de poder conservar la humitat amb molta més eficiència que en un sòl despullat.

¿Per què hem de evitar treballar el sòl?

• Al estar treballat per una infinitat de organismes en conjunt amb les arrels de les plantes, el sòl es mantindrà suficientment airejat i estructurat perque es pugui desenvolupar i haver tots els sucessos necessaris per permetre l’agregació d’humus. La materia orgànica que injecten les plantes a travès de les arrels, contribuirá a estabilitzar els agregats i a mantenir l’estructura del sòl, controlada la erosió i facilitant l’ infiltració i retenció d’aigua, donant un efecte esponja.
• Quan nosaltres treballem amb arreus el sòl, facilitem la destrucció d’aquesta estructura, inestabiilitzant els agregats, i també alterem el funcionament sencer de tota la cadena biológica del sòl.

Adaptació a les exigencies de l’ecosistema

• A ciutatsembrada volem potenciar la selecció de varietats rùstiques i adaptades a les condicions geo-climatològiques de l’entorn, a fi d’evitar el máxim l’ús de insums externs.
• Els residus no existeixen. Els restes de cultius i palla no s’exporten, es deixen que es descomposin en el mateix sòl, formant part del «mulching» que protegeix el sòl i alimentant a tota la comunitat biològica que hi ha sota.
• Davant de desequilibris fitosanitaris, les aplicacions de preparats vía foliar, haurien de ser orgàniques i autofabricades, que estimulen la nutrició de la planta i les comunitats biològiques de bacteris i fongs que equilibren les poblacions fitoparàsites: purins d’ortiga, cua de cavall, biofertilitzants, té de compost). Els adobs orgànics es poden utilitzar en la transició, tot i que es pretén que el propi espai es pugui anar autoregenerant amb la ajuda de la coberta vegetal i restes del arbrat local.
• Reg de suport amb gota a gota. Es tracta d’anar acostumant a les hortalisses a la pluviometría local. Per això es vital fer la sembra en èpoques de pluges. En els cultius de secà, la productivitat no es necessàriament menor, doncs la densitat nutricional sol ser més elevada que en un cultiu de regadiu. La planta, al tenir menor disposició d’aigua desenvolupa mecanismes per resistir; com aumentar la concentració dels sucres, desenvolupar arrels profundes, tancar estomes per reduir la transpiració, etc. Evidentment, els cultius d’estiu son els que necessitaran més reg. Tot i que es pot fer una racionalització de l’aigua per anar-los adaptant a poc a poc, generació tras generació serien més resistents a la sequera.

Les plantes mai empobreixen el sòl en el seu estat natural. Es el propi maneig que posssibilita la consequent erosió i la pèrdua de la fertilitat natural en la majoria de espais cultivats, sovint per no permetre l’expressió de la biodiversitat a costa de monopolitzar la terra a benefici propi amb potser especies que no son les més aptes per les condicions de l’espai. On els interessos económics priman davant de les necessitats reals de l’individu. Lamentablent, aquest model agrari mercantilista, intervencionista, meritocràtic, i antropocèntric es el que s’ha expandit i fomentat amb major intensitat. El procés anomenat civilització ha anat poc a poc destruïnt la cultura de la recolecció i de convivéncia amb la natura. Poc a poc, nosaltres mateixos ens hem separat de la nostra essència.

Els principis de la permacultura, aplicables en molts àmbits

-observar e interactuar

-Captar y almacenar recursos

-Gestió no discriminativa

-Valorar la diversitat, aceptar la autorregulació y la retroalimentació

-Adaptar-se als cambis

-Buscar la independència y eficiència energética

-Los residus no existeixen

-La productivitat y el tamany no sempre estàn correlacionats